Una casa definitiva després de 4 anys i mig d’espera
La Gina va arribar al Centre amb només 6 mesos. Era una cadelleta preciosa amb moltes ganes de jugar i d’allò més divertida. I sí, va tenir sort i la van adoptar.
Però la Gina patiria al cap de poc temps un segon abandonament. La seva família adoptiva va dir que s’havia cansat de tenir gos i no va dubtar en abandonar-la (per segon cop, per la Gina).
La Gina va tornar al Centre i tenia una pota del davant coixa, una fractura que va patir de petita i que ja no tindria solució. I si al Centre hi ha gossos preciosos als que ningú els fa cas, imagineu-vos una gosseta coixa...
Amb tot, unes quantes persones ens vam dedicar amb cos i ànima a fer-ne difusió enviant fotos, fent vídeos... fins que al final una família alemanya es va enamorar d’ella. No cal dir que quan ens van donar la notícia ens semblava que no podia ser. Per fi li havíem trobat una casa!! Jo particularment ho vaig saber a finals de desembre, i per mi va ser el miracle de Nadal.
I el dia 23 de gener de 2011 es produïa el miracle. Uns amics alemanys la venien a buscar expressament per portar-la amb la seva nova família. Tots estem contentíssims de que la Gina (que ara es diu Dina), després d’haver estat un total de 4 anys i mig al Centre, ara pugui estar en una casa a on se l’estimen, i a on de ben segur, no li faltarà de res.
A l'aeroport.
La Dina i els seus nous amics!!